La poesia és social? (Artícle, segona part)

La poesia és social? És una arma carregada de futur? En alguns casos sí, l’entenen “d’una manera bàsicament política”, una eina “per trencar esquemes que el mateix llenguatge crea” (Isern) Però també reivindiquen la poesia perquè sí, com a artefacte “que no serveix per a res i que a la vegada serveix per a molt” (Santanera). La dimensió social també passa per buscar el punt de trobada de la poesia amb la societat, en els recitals. Baixar de la tarima i anar al bar, si cal. El llibre és una part, només del procès de difusió. I més tenint en compte que hi ha poetes instagramers que amb unes quantes ovietats senzilles poden vendre milers de llibres, i elles en venen poc centenars. “Se’n fan quatre-cents i se’n regalen la meitat”.

I malgrat això seguiran. Potser perquè la poesia “es un espai de llibertat” com recorda Carme Rubio que deia la poeta Maria Àngels Anglada.

- Artícle de Jordi Vilarrodà, EL 9 NOU.